En aquests darrers temps, en nom de la crisi econòmica mundial estem assistint a polítiques d’ajust econòmic i reformes laborals. La darrera, un cop més, elaborada mitjançant el Decret llei 3/2012, de 10 de febrer, és la més agressiva que des de l’aprovació de l’Estatut dels treballadors s’hagi vist mai.
Estem davant d’una reforma laboral que trenca els equilibris que s’han anat construint entre la classe treballadora i l’empresa; una reforma que desprotegeix absolutament la part més feble de la relació laboral i que, lluny de pretendre el creixement econòmic i la creació d’ocupació, confereix més llibertat a l’empresa i n’incrementa el poder discrecional, i legisla per als mercats i no per a les persones treballadores.
Els signants d’aquest manifest, persones vinculades des de diferents àmbits professionals al dret del treball, ens oposem totalment i absolutament a les mesures aprovades pel Govern espanyol i a les greus modificacions operades en la Llei de l’Estatut dels treballadors. Ens hi oposem, perquè considerem aquesta reforma com una greu agressió als drets dels treballadors i treballadores i com una involució en els fonaments mateixos del dret del treball, atès que trenca el principi constitucional d'igualtat davant de la llei, perquè no garanteix una igualtat real de les parts en el contracte de treball i desprotegeix la part més feble de la relació laboral.
La reforma suposa una política que desnaturalitza el moll de l’os del dret laboral, ja que desregula els pilars de les relacions juridicolaborals en matèries fonamentals; introdueix l’acomiadament lliure i gratuït; atorga un poder absolut a l'empresari sobre les condicions de treball en matèries com la jornada de treball, l’horari i la seva distribució, la remuneració i la quantia salarial; trenca el dret constitucional a la negociació col·lectiva, perquè es facilita a l'empresari el seu incompliment, i limita el poder judicial en matèries com els expedients de regulació d’ocupació, la modificació substancial de les condicions laborals, els trasllats geogràfics, la distribució de la jornada i, fins i tot, l’estabilitat a l’ocupació.
Aquesta reforma es construeix sota la manca absoluta de respecte als drets dels treballadors i treballadores, amb el foment de la por de reclamar i castiga durament el paper dels sindicats i, per extensió, de la lluita obrera. Poc respecte per part d’aquest Govern, que s’ha permès esborrar de la història els sacrificis de molts treballadors i treballadores, organitzats sindicalment, per aconseguir unes relacions laborals justes, democràtiques i més equilibrades. No caiguem en paranys. No ens enganyem creient que aquesta modificació tan profunda del dret del treball s’ha gestat en un laboratori, ple de científics experts per trobar el camí per crear ocupació i sortir de la crisi. Aquesta reforma és simplement buida de continguts sobre els drets dels treballadors i treballadores. És una reforma simplista que ha aprofitat de manera agosarada i desproporcionada els moments crítics pels quals travessem per esborrar obligacions empresarials i drets dels treballadors i treballadores.
En definitiva, una reforma que, lluny de trobar-se a l’altura d’un estat ètic, social i democràtic de dret, desregula tot allò que durant dècades entre tots els agents havíem anat regulant.
I si desregular vol dir manca de regulació legal, la conseqüència és el desequilibri. Hi ha desequilibri quan tot i que l’acomiadament pot arribar a ser improcedent, l’empresari ja no ha d’abonar els salaris de tramitació; quan un expedient de regulació d’ocupació no ha de tenir l’autorització administrativa; quan per la caiguda de vendes durant tres trimestres es pot acomiadar per raons objectives; quan es pot fer una modificació substancial de les condicions de treball sense acreditar que amb aquesta mesura l’empresa se situarà en una posició més competitiva en el mercat; quan s’inventa un nou contracte, eufemísticament anomenat per a emprenedors (empreses de menys de 50 treballadors i treballadores), que es qualifica d’indefinit i té un any de període de prova. Així mateix, es crea més desequilibri quan les empreses amb dificultats (ni tan sols es diu amb “greus” dificultats) es poden desvincular del salari pactat en el conveni i quan s’esborra la ultraactivitat dels convenis col·lectius.
Una reforma que novament s'adopta a través del Reial decret llei, sense negociació prèvia amb els agents socials, i que s'utilitza per atacar l'essència mateixa del dret del treball, i la desposseix del caràcter tuïtiu i compensador del desequilibri entre les parts en el marc de les relacions laborals.
Tal com s’ha dit, limita les facultats del jutge per valorar la raonabilitat en les extincions per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives, ja que elimina els elements de causalitat finalista, limita la tutela judicial davant els acomiadaments, agreujada per la supressió de l’autorització administrativa en els acomiadaments col·lectius.
Per tot el que s’ha manifestat anteriorment, és una reforma que presenta, al nostre parer, problemes d’inconstitucionalitat que atempten contra el dret a la igualtat (art. 14 de la Constitució espanyola), a la tutela judicial efectiva (art. 24 de la Constitució espanyola), i és contrària al dret constitucional al treball consagrat en l'article 35 de la Constitució espanyola.
És una reforma que no servirà per crear ocupació estable, ni canviarà l'actual dualitat del mercat de treball, sinó que introduirà el desequilibri entre les parts de la relació laboral i posarà en perill els valors constitucionals del dret del treball. Una reforma que, al costat de les injustes retallades econòmiques, de ben segur que generarà o bé resignació i submissió, o bé més indignació i violència.
Barcelona, març de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada